100 dones que van canviar el món. Aurèlia Pijuan Querol.

Estudià Medicina a les universitats de Barcelona i València i es llicencià el 1933. Treballà al Laboratori Municipal de Lleida, on s’especialitzà en la producció de la vacuna contra la tuberculosi. Realitzà la tesi doctoral a la Universitat de Madrid sobre la immunitat del paludisme, tot i que l’esclat de la Guerra Civil li impedí presentar-la el setembre de 1936. Durant el conflicte bèl·lic exercí de metgessa a l'Hospital Intercomarcal i dirigí la casa de repòs habilitada per a combatents amb problemes pulmonars i respiratoris al municipi pallarès d'Espot. Militant del PSUC des de juliol de 1936, assumí, juntament amb les seves germanes Avelina i Palmira, el Secretariat Femení del PSUC a Lleida i comarques. Alhora, fou nomenada secretària general de la Unió de Dones de Catalunya a Lleida, una organització antifeixista nascuda a Barcelona, el 1937, màxima dirigent de la qual era la seva bona amiga Dolors Piera. El compromís i la fermesa de totes dues les va conduir-les a ser pioneres a la presència pública de la dona. Entre setembre i octubre de 1937 fou regidora a l'Ajuntament de Lleida en representació del PSUC i, probablement, dugué a terme les funcions de la Regidoria de Sanitat. D'aquesta manera es convertí en la primera dona que accedí a un càrrec de representació municipal a la Paeria de Lleida. La intensa activitat política que dugué a terme comportà que impartís nombroses conferències a la ràdio i mítings en diversos pobles de Catalunya, sobre la necessitat de mobilitzar les dones per a la causa republicana.    https://ca.wikipedia.org/wiki/Aur%C3%A8lia_Pijoan_Querol

Qui fou la primera regidora de l’Ajuntament de Lleida, va nàixer a Castellserà (l’Urgell) el 1910, un anys abans que arribés a Lleida on els pares obriren una merceria ubicada al bell mig del carrer Majors. L’ambient familiar que va viure des d’un bon principi s’expressava per canals progressistes i, fins i tot, lliurepensadors.

... l’Aurèlia amb només setze anys, va marxar a Barcelona a estudiar medicina i posteriorment a Madrid a fer el Doctorat. La imatge tradicional de dona protegida i reclosa en una llar patriarcal quedava lluny de la família Pijoan.

L’estiu de 1936 va ingressar al PSUC (...) Juntament amb les seves germanes Avelina i Palmira com a responsables del Secretariat Femení del PSUC a Lleida, es desplaçava per diferents pobles oferint mítings (...). feien conferències a la ràdio, impartien classes de cultura general i política  (...). La II República havia comportat que l’ideal de dona activa i treballadora fos, per primer cop, una possibilitar real. (..) L’Aurèlia i les seves germanes pertanyien a un segment generacional de dones que ho van convertir en una condició pràctica.

Va ser aquesta trajectòria (...) la que la dugué a entrar com a regidora a la paeria en representació del PSUC des de setembre fins a finals d’octubre de 1937. Aquesta brevetat, però, no fou excepcional. Constantment hi havia un ball de noms que entraven i sortien del Comitè Municipal.

Gairebé simultàniament, era nomenada secretària general de la Unió de Dones de Catalunya a Lleida (UDC), aquella organització antifeixista nascuda a la Barcelona de 1937, una de les màximes dirigents de la qual era la seva bona amiga Dolors Piera Llobera, originària de Puigverd d’Agramunt (l’Urgell), mestra, sindicalista i també comunista.

El febrer de 1938 l’Aurèlia es va casar amb Luis Pérez Garcia-Lago. Poques setmanes després, però, l’exèrcit franquista ocupava la ciutat i el matrimoni, els pares i les germanes creuaven el pont sobre el Segre en direcció a Barcelona. (...) Els primers dies de febrer de 1939 van travessar a peu les muntanyes nevades en direcció a França (...). A partir de llavors, l’Aurèlia, l’Avelina i la Palmira es van convertir definitivament en exiliades.

L’any 1941, embarassada del seu primer fill, va arribar a Mèxic. (...) el matrimoni Pérez-Pijoan es va integrar ràpidament i amb normalitat a la vida mexicana. El 1945 n’obtingueren la nacionalitat. (...) Després de recórrer tants itineraris vitals el seu procés de mexicanització ja no tenia retorn.

Aurèlia Pijoan intervenint en un míting a Mèxic el 1953

... A més a Mèxic havien nascut i crescut els seus fills. Els nets també eren mexicans. Cada cop se sentia menys refugiada i més mexicana. Continuava sent, però, profundament comunista i republicana. El PSUC sempre va ser el seu gran referent.

Els últims anys de la vida de l’Aurèlia Pijoan van transcórrer plàcidament fins el 1998, quan va morir a Mèxic D.F.

El silenci decretat pel franquisme va comportat la invisibilitat de dones com ella.

Font: Antonieta Jarne Mòdol, Aurèlia Pijoan Querol. La lluita per la llibertat, Emili Bayo [et al.], Lleida és femení: dones per a la història, (aut.) (pàgines 115-132).  ISBN 978-84-937070-1-9