100 dones que van canviar el món. Dolors Codina Arnau.
Lleida, Segrià, 1878 - El Talladell, Urgell, 1944. Primera alcaldessa de Catalunya.
Lleida, Segrià, 1878 - El Talladell, Urgell, 1944. Primera alcaldessa de Catalunya.
Fou una propietària catalana, nomenada alcaldessa del Talladell l'any 1924 amb el règim polític del general Primo de Rivera. Aquest fet la convertí en la primera dona alcaldessa de Catalunya i la segona de tot l'Estat espanyol.L’alcaldia de Dolors Codina s’acabà amb el final de la dictadura. Durant el seu mandat es dinamitza la vida cultural de la vila: es crea la Sociedad Coral La Aurora i diversos articles apareguts a La Vanguardia ens mostren diversos actes musicals i culturals.
Durant la Segona República es dedicà a l’administració del patrimoni familiar i, posteriorment, va passar els anys de la Guerra Civil amagada a Barcelona. L'any 1940 va tornar al Talladell a la seva casa pairal i recuperà la seva posició social.
Quatre anys més tard, el 26 de juny de 1944 va morir de forma sobtada a l'edat de 66 anys. El registre civil manifesta que la conseqüència de la defunció va ser un infart miocardíac. No va tenir descendència.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Dolors_Codina_i_Arnau
Ampliació de la vida de Dolors Codina:
La Dolors Codina Arnau va néixer a Lleida el 1878, filla de Joaquim Codina del Talladell i de Maria Teresa Arnau de Bellmunt. Va ser la pubilla d’una de les cases més importants, influents i riques de tota la província de Lleida, Cal Codina del Talladell. Era estudiosa, calmada i silenciosa, i més aviat poc avesada a la vida social. Passava les tardes refugiada en les lliçons de piano i les peces melòdiques omplien els carrers de pedra del Talladell.
L’any 1924, el règim polític del general Miguel Primo de Rivera la va nomenar alcaldessa, convertint-se en la primera dona de Catalunya i la segona de tot l’Estat espanyol a ostentar aquest càrrec, reservat fins llavors exclusivament als homes.
Curiosament, l’equip d’aquell govern municipal el formaven dues dones més, Antònia Solí Segura i la senyora Francesca, la mestra del poble. De totes maneres, els homes continuaven sent majoria: hi havia 4 regidors.
Sent fidel al seu caràcter, el mandat de Dolors Codina va ser calmat i auster i no va destacar per cap gran acció política, però tampoc per cap irregularitat. L’alcaldessa es va limitar a administrar de forma correcta els pressupostos municipals i a seguir les dinàmiques legals que tenen totes les administracions locals.
Les seves funcions públiques van acabar-se quan es va ensorrar la dictadura. Durant la Segona República, Dolors Codina va continuar vivint a la casa pairal administrant tot el patrimoni familiar. Però amb l’esclat de la guerra civil va abandonar casa seva (...). Es va perdre per Barcelona i va estar tres anys amagada, vivint en clandestinitat.
Passada la guerra (...), al maig de 1940, Dolors Codina va tornar a la seva casa pairal del Talladell per refer, a poc a poc, la seva vida acomodada.
Quatre anys més tard, el 26 de juny de 1944, va morir de manera sobtada a l’edat de 66 anys. Com tot el que envolta la seva persona, el seu càrrec i el seu llinatge, la seva mort va generar enrenou i rumors de tota mena.
Sense descendència directa, sense cap carrer o plaça en nom seu, sense gaires documents que acrediten la seva tasca pública ni cap mausoleu al cementiri, Dolors Codina Arnau es reserva el dret d’haver estat la primera dona alcalde de Catalunya i la segona a tot l’estat espanyol, mèrit suficient per preservar la seva memòria.
Font: Natàlia Lloreta, Dolors Codina Arnau, una excepció entre la masculinitat política, Emili Bayo [et al.], Lleida és femení: dones per a la història, (aut.) (pàgines 71-75). ISBN 978-84-937070-1-9