100 dones que van canviar el món. Dolors Piera i Llobera.

Fou una mestra i sindicalista catalana. Fundadora de FETE-UGT, fou Secretaria General de la Unió de Dones de Catalunya i la primera dona regidora a l'Ajuntament de Barcelona (1937-1939) pel PSUC.

El seu pare, un mestre progressista, li va transmetre la passió per la pedagogia. Va estudiar magisteri a l'Escola Normal de Lleida, entre els anys 1924 al 1928, on en plena dictadura del general Primo de Rivera hi havia un grup de mestres renovadors i introductors del mètode Montessori. Molts d'ells van ser desterrats o se'ls va obrir un expedient, com al seu mateix pare. Malgrat el clima polític advers, Piera i el seu pare van assistir a les activitats organitzades a l'Ateneu Lleidatà i van formar part com a fundadors del grup Batec, defensor de l'escola laica i única.

Dolors Piera va exercir de mestra en diverses poblacions catalanes i després de traslladar-se a Barcelona va guanyar una plaça a l'escola pública el 1931. S'afilià a la FETE -UGT (Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyança) i a partir de 1934 va prendre possessió de la plaça definitiva de mestra a Vilafranca del Penedès.

És la secretària femenina del Comité Executiu del PSUC i una de les organitzadores del Congrés de la Dona celebrat a Barcelona el 1937 d’on sorgeix la Unió de Dones de Catalunya. Dolors n’és la secretària general. Col·labora en la revista Companya i promou l’Ajuda Infantil de Rereguarda. El 1937, com a regidora de l’Ajuntament de Barcelona, acompanya la Passionària al míting del Velòdrom d’Hivern, a París.

Amb la derrota de la República, Dolors Piera es va exiliar a París, on va treballar a l'Oficina Internacional per a la Infància. Detinguda arran de la invasió nazi de França durant la Segona Guerra Mundial, va estar empresonada quatre mesos. En sortir de la presó, viatjà amb el seu germà Josep fins a la República Dominicana i finalment s'instal·là a Xile, on es reuní amb el seu company, Pere Aznar i Seseres, i on nasqueren les seves filles Roser i Núria. Allà treballà novament de mestra, essent sotsdirectora de la Escuela Bialik i, més endavant, directora del Colegio Andersen. A Xile organitzà el primer Congreso de Mujeres de Santiago, i mantingué activa la seva militància feminista. També va ser una de les dinamitzadores del Centre Català de Santiago de Xile.

Visità Barcelona el 1977, on participà en la manifestació de l'Onze de setembre. Morí a Santiago de Xile, on reposen les seves restes.

El març de 2006 es creà el Centre Dolors Piera d’Igualtat d’Oportunitats i Promoció de les Dones de la UdL, per un conveni entre el Seminari Interdisciplinari d’Estudis de la Dona (SIED) i la Universitat de Lleida (UdL). Els objectius del Centre Dolors Piera són promoure la recerca i la docència en gènere i les polítiques d’igualtat de gènere, contribuir a formar professionals i transformar la realitat per fer una societat més justa i igualitària.

L'escola pública Dolors Piera de Vilafranca del Penedès recorda la pedagoga, que tingué en aquesta població la seva plaça de mestra el 1934.

Des de 2018 el barri de Balàfia de Lleida té una plaça que porta el nom de Dolors Piera, un reconeixement llargament reivindicat per entitats del barri. La ciutat de Barcelona, on fou regidora, ha dedicat també una plaça a la mestra i exiliada republicana al barri del Poblenou.