100 dones que van canviar el món. Maria Rúbies i Garrofé.
Maria Rúbies i Garrofé (Camarasa, Noguera, 21 de novembre del 1932 - Lleida, 14 de gener del 1993) fou una mestra i política catalana.
Maria Rúbies i Garrofé (Camarasa, Noguera, 21 de novembre del 1932 - Lleida, 14 de gener del 1993) fou una mestra i política catalana.
Visqué durament la Guerra Civil. Mentre el seu pare estigué empresonat per l'exèrcit franquista i tancat en un camp de concentració, la família sobrevivia en una cabana instal·lada al bell mig del Pirineu prop de la frontera. Posteriorment, després d'una breu estança a Os de Balaguer, la família es traslladà a Lleida.
El 1957 es llicencià en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona. Retornà a Lleida on exercí la docència en diversos centres religiosos, en els instituts de Lleida i la Seu d'Urgell i en l'Escola Normal de mestres, la direcció de la qual assumí entre 1967 i 1977. Catedràtica de Magisteri de Matemàtiques sempre manifestà una gran preocupació per la didàctica de les matemàtiques i impulsà la introducció en les classes de la denominada "matemàtica moderna".
Capdavantera de la renovació pedagògica que s'aglutinava a l'entorn de l'Escola de Mestres Rosa Sensat, fou una de les fundadores, el 1967, de l’Escola Espiga, de caire catalanista i aconfessional i un dels puntals en la renovació pedagògica a les comarques de Lleida. Alhora, fou una de les màximes impulsores de l'Escola d'Estiu per a mestres a Lleida.
Militant de Convergència Democràtica de Catalunya, es dedicà intensament a la vida política des dels primers moments de la transició política. Des de 1977 fins al 1979 ocupà un escó al Senat. En les legislatives de 1979 fou diputada al Parlament espanyol. Simultàniament, el 1979 sortí elegida regidora de l’Ajuntament de Lleida, i des de 1980 fins al 1981 fou delegada d’Ensenyament. El 1984 guanyà una acta de diputada al Parlament de Catalunya. El 1986 fou nomenada primera presidenta del Consell Escolar de Catalunya, màxim òrgan de consulta i participació de la comunitat educativa en el sistema educatiu català.
El 1988 deixà la militància a CDC per discrepàncies amb la política del joc impulsada des del Govern de la Generalitat i tornà a exercir la docència en l'Escola de Formació del Professorat de la UAB a Lleida. El 1992 fou nomenada membre de la Comissió Gestora de la Universitat de Lleida.
A Termens, Almacelles i Bellvís hi podem trobar carrers amb el seu nom.
Al barri de la Bordeta de Lleida hi ha un institut que port el seu nom. L’Institut Maria Rúbies que va obrir les seves portes l’any 1996 amb 10 aules prefabricades i 104 alumnes.