100 dones que van canviar el món. Victorina Vila Badia.
Victorina Vila Badia (Albesa, 19 de desembre de 1883 - Mèxic, 26 de gener de 1962) fou una mestra i exiliada catalana, des de 1939 va viure exiliada a Mèxic, col·laborant amb la seva filla Elvira Godàs en tasques pedagògiques
Victorina Vila Badia (Albesa, 19 de desembre de 1883 - Mèxic, 26 de gener de 1962) fou una mestra i exiliada catalana, des de 1939 va viure exiliada a Mèxic, col·laborant amb la seva filla Elvira Godàs en tasques pedagògiques
Va estudiar música, batxillerat i mestra elemental a Lleida, mentre que el temps que el seu pare exercí a Barcelona, es dedicà exclusivament a la música; la seva especialitat era el piano,era una jove promesa del violoncel, però a conseqüència d’una fractura a la mà esquerra va haver d’abandonar aquest instrument. Va formar part de l’Orfeó Català, on va ser elegida com solitsta per la seva extraordinària veu.
En tornar de Barcelona, la família s’establí a Corbins. En aquell temps féu amistat amb Frederic Godàs, un jove mestre amb entusiasme per fundar a Lleida un col·legi basat en els principis de la pedagogia moderna, amb qui compartia ànsies intel·lectuals i ideals republicans, i amb el qual es casà el 19 de desembre de 1903,dos anys després, amb un fill d’un any i embarassada del segon, es va treure el títol de mestra. En aquella època això va suposar un acte escandalos, que una dona casada i embarassada es presentés a uns exàmens per a obtenir un títol.
El 1911 el matrimoni s’embarcà en una nova aventura, la fundació de l'Escola Minerva, dirigida per Vila; sensibilitzada amb la necessitat de combatre l’analfabetisme femení.
Malauradament, el seu marit, en un viatge que la parella feia a Noruega per visitar diverses escoles, va caure greument malalt a França i va morir el 16 de juliol de 1920. Ella es trobà, doncs, amb 37 anys i 5 fills d’entre quinze i tres anys i una escola amb 500 alumnes on havien fet una gran inversió econòmica. Reprengué llavors les regnes de l'Escola Minerva i deixà la direcció del Liceu Escolar temporalment a l'amic Humbert Torres i Antoni Sabater, els pilars del Liceu Escolar des de la mort de Godàs, i les fortes deudes econòmiques derivades de la construcció de l’edifici són determinants per a què Victorina Vila decideixi deixar l’escola i dedicar-se als seus fills
El 2 de novembre de 1937, avions italians al servei de Franco bombardejaren la ciutat, destruint entre altres una part del Liceu Escolar, on van morir 42 infants, un mestre i diverses persones que es trobaven llavors dins de l’edifici.
Finalment, a principis de 1939 emprengué el camí de l’exili acompanyada per quatre dels seus fills, i s’instal·là definitivament a Mèxic, on moriria 23 anys després.