Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte
Lourdes Benería i Farré (Boí, Alta Ribagorça, Catalunya, 1937) Es una economista catalana. Catedràtica emèrita de la Universitat Cornell (Ithaca, Nova York), és considerada una de les millors especialistes en estudis d’economia i gènere vinculats al desenvolupament i la globalització. Com a assessora experta en economia, ha col·laborat amb organismes internacionals com l’Organització Internacional del Treball i UNIFEM de Nacions Unides.
Cervera, 1881 – Tàrrega, 1954 Emprenedora i empresària catalana, cofundadora del Grup Borges Internacional
Pagesa de l’Horta i fundadora de Lleteria Pifarré en època de postguerra. Al llibre “Secrets de l’Horta” publicat per Pagès Editors s’explica aquesta història real de la Mercè i de la seva humanitat.
Participa del debat per TEAMS Live
Aitona, 1292 - Barcelona, 1364 // Reina Filla d’una de les cases més antigues de Catalunya, va aconsellar el seu espòs Jaume II en qüestions d’estat sempre que va caler. El seu gran somni va ser, però, la construcció d’un monestir de clarisses. I el va fer realitat.
Tot i haver heretat el títol, l’hi van prendre perquè deien que una dona no podia gestionar el comtat. però ella, que era una gran estratega, va saber recuperar el que era seu.
Va ser una religiosa lleidatana, fundadora de les Missioneres Esclaves de l'Immaculat Cor de Maria.
Solsona 1888-1964
La primera locutora de Radio Lleida l'any 1933.
Lleida, Segrià, 1878 - El Talladell, Urgell, 1944. Primera alcaldessa de Catalunya.
Castellserà 1910- Ciutat de Mèxic 1998 Va ser la primera regidora de l’Ajuntament de Lleida.
La Fuliola, 23 agost 1902 - Barcelona 5 febrer 1964 Va ser artista del cuplet al Paral·lel també coneguda amb el nom de "Ramoncita Rovira". Va estrenar alguns dels temes més cèlebres de Joan Viladomat.
Maria Montull Rosell (Cervera, 5 de gener de 1897-Lleida, 23 de març de 1980)
Elisenda de Sant Climent (Lleida, 1220-1297) fou la mare de la reina Rocaia de Tunís i la portadora del Sant Bolquer a Lleida.
Albatàrrec 1915- Bordeus (França) 1993. Lluitadora anarcofeminista; va crear l’Institut de Dones Lliures i el Casal de la Dona Treballadora.
Dolors Piera i Llobera (Puigverd d'Agramunt, 21 de juliol de 1910 – Santiago de Xile, 20 de gener de 2002)
Maria Rúbies i Garrofé (Camarasa, Noguera, 21 de novembre del 1932 - Lleida, 14 de gener del 1993) fou una mestra i política catalana.
Zoe Rosinach Pedrol (Lleida, 6 de febrer de 1894 - Saragossa, 31 de gener de 1973) Fou la primera doctora espanyola en farmàcia. Nasqué en una família liberal i culta. El suport dels seus pares i la seva vocació i tossuderia van conventir-la en pionera al doctorar-se en farmàcia l'any 1920.
Martina Castells i Ballespí (Lleida, 23 de juliol de 1852 - Reus, 21 de gener de 1884)
Maria Sauret, una lleidatana que va participar activament en el esdeveniments derivats de la Guerra de Successió a Lleida.
Victorina Vila Badia (Albesa, 19 de desembre de 1883 - Mèxic, 26 de gener de 1962) fou una mestra i exiliada catalana, des de 1939 va viure exiliada a Mèxic, col·laborant amb la seva filla Elvira Godàs en tasques pedagògiques
Mestra, escriptora i inventora espanyola, precursora del llibre electrònic.
Reconeixement a les entitats de dones de Lleida en el seu 25è aniversari
Gran feina feta per CactuSoup i l'equip de Lleida Jove.
El mes de setembre de 1872 Elena Maseras fou la primera dona de l'Estat espanyol a trepitjar les aules de la Facultat de Medicina com a estudiant
En una combinació d'opinions expertes i votació del públic, BBC History va elaborar el llistat
Guia elaborada pel Col.legi de Psicología de Catalunya
La regidora Sandra Castro ha explicat que s’han incrementat les entitats participants i el nombre d’activitats organitzades, que sumen per conscienciar la ciutadania sobre la igualtat, del paper de les dones a la societat i una participació plena en tots els àmbits
Sandra Castro, regidora d’Educació, Cooperació, Drets civils i Feminismes de l’Ajuntament de Lleida, i Rafa Gimena, president del Col·legi de Periodistes- Demarcació de Lleida, han anunciat aquest matí el nom de les persones guanyadores de la tretzena edició del Premi Mila de Periodisme per a la Igualtat de Gènere a Lleida. Aquest certamen té l’objectiu de fomentar les polítiques de promoció de la dona de forma transversal a través de la difusió dels treballs periodístics premiats en els mitjans de comunicació. En l’edició d’aquest any s’han presentat 24 treballs.
El Consell Municipal de les dones és l’òrgan de participació de les entitats i organismes per a la plena incorporació de les dones a la vida ciutadana i per a l’assoliment de la total igualtat de gènere
