100 dones que van canviar el món. Soledad Estorach Esterri.

Va néixer a Albatàrrec, al Segrià, el 1915. La seva mare provenia d'una família propietària de terres i molt religiosa. El seu pare era mestre d'adults i havia viscut molts anys fora de Espanya.

Tot i residir en un poble, no va viure la vida típica de poble. El seu pare va ser qui la va ensenyar a escriure i a llegir. També va ser qui la va marcar políticament, ja que tenia idees molt avançades per l'època. Al morir el seu pare quan ella tenia 11 anys va haver de posar-se a treballar. Un amic del pare, també mestre, va continuar formant-la. Amb 15 anys va marxar cap a Barcelona, ​​després de convèncer la seva mare amb l'argument de guanyar diners per mantenir la família i obtenir una educació.

A l'arribar a Barcelona, ​​primer va treballar a la botiga del seu oncle, però la botiga va haver de tancar per la crisi econòmica. El seu segon treball va ser de noia amb una paga miserable, des de les 5 del matí fins a la una de la nit. Va deixar la feina per entrar en una fàbrica amb l'esperança de guanyar més diners i tenir més temps per aprendre. A la fi de 1930 va assistir a una escola nocturna, on va conèixer companys de la CNT que romanien a la clandestinitat.

L'any 1931, amb la caiguda de la monarquia, es va incorporar a un grup de joves de l'Ateneu i va passar a l'acció: preparant mítings o assistint. El sentiment de comunitat i d'acció col·lectiva la va entusiasmar.

L'any 1934, fruit d'uns debats interns sobre les dificultats que tenia la dona dins de la CNT, van formar una xarxa de suport mutu. Va rebre el nom de Grup Cultural Femenino. No va ser tasca fàcil, ja que no van rebre el suport de tota la comunitat anarquista, atès que hi havia un sector que no ho acabava de veure bé. L'any 1936 va organitzar, juntament amb les seves companyes del grup, un míting al Teatre Olímpia, per donar-se a conèixer. Tot i no fer-ne molta publicitat pels mitjans llibertaris, es va abarrotar i allà van redactar les bases per a una organització regional. L'any 1936, arran del contacte amb Dones Lliures de Madrid, es canvien el nom pel de "Agrupació Dones Lliures" i creen una federació nacional.  La Soledat, juntament amb les companyes, emprendrà una activitat de conscienciació i acció directa: xarxes de dones, reunions d'anàlisi i estratègies per afrontar els problemes i un servei de cangurs a domicili.

Durant l'aixecament militar del 18 de juliol, es trobava al Sindicat de la Construcció, al carrer Mercaders de Barcelona, ​​juntament amb altres companyes. Mentre els companys van anar a assetjar la caserna de les Drassanes, elles van ocupar la Casa Cambó. La Casa Cambó passaria a ser la Casa CNT-FAI. Va participar del fervor revolucionari: requisant cinemes per convertir-los en menjadors populars, treballant de forma assistencial en el front, i viatjant com a representant de la CNT, la FAI i la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) d'Aragó, Catalunya i part de València.

A la fi de 1936 va crear, amb l'Agrupació Dones Lliures, l'Institut Dones Lliures i, el 1937, al Casal de la Dona Treballadora, que tenia com a objectiu la formació tècnica i la preparació social. També va ser col·laboradora de Terra i Llibertat.

L'any 1940 marxa a Bordeus amb el seu company Andrés G. Va tornar a Espanya cinc anys més tard de forma clandestina, però va haver de fugir cap a París, poc temps després, on va romandre fins a la seva mort, el 1993.

En els últims anys va col·laborar en la edició del llibre Dones Lliures. Lluitadores llibertàries, editat per la Fundació Anselmo Lorenzo (1999) .

https://es.wikipedia.org/wiki/Soledad_Estorach_Esterri